els ous del siurana
l'únic cas de pelotasso socialista que sí que ha esdevingut cultural
el krisseig més fort del llibre del jordi departament amades de les vedelles de barcelona és que intenta convènce’t que els pelotassos socialistes de barcelona han set una resposta a un moviment cultural. és clar, el fòrum de les cultures devie nàixer d’alguna lletra del loquillo sobre la importància de la germanor…. com no hi havíem caigut abans?? jo seré damnat si aquest llibre conté una sola unça de seny però sí que he de dir que la idea dels pelotassos socialistes em va ressonar quan, l’altre dia i després de molts anys, vaig anar al parc de la mitjana a Lleida i vaig topar amb una relíquia que havia oblidat!!! ELS OUS DEL SIURANA.
a la merda la pintura de jaume morera i l’escultura de leandre cristòfol, aquesta sí que és l’obra d’art total de Lleida, ho té tot!!! un malnom i una reinterpretació que esborra la intenció tant de qui la va encarregar com qui la va fer. com a resultat: un nom nou amb connotacions polítiques que, barrejat amb la seua imatge, ha donat peu a humor cunyat, rumorologia diversa, memologia primerenca (els acudits del postu al facebook al 2012!!!) i un quadre i tot!!! els ous de l’exalcalde Siurana viuen en l’imaginari de qualsevol persona de Lleida independentment del nom de la discoteca Larida amb què passés la seua adolescència!!! com dirie la Berta Prieto: S’HA FET L’ART!!!!!
al 2017 renaldo i clara cantaven a fent amics que m’hi acostumo igual que quan no hi ha més remei que acostumar-s’hi parlant sobre viure a lleida i com de poc n’estandeges les tossines locals però te les trobes a tot arreu igualment. diria que aquesta resignació també és molt característica de com ens relacionem amb el nostre entorn urbà, sabem que Lleida és un flop aufendós de ciutat i que, més enllà de la seu vella, tenim quatre sentits perquè al tast ens hi han fet renunciar els sociates a base d’una política d’urbanisme que ha virat entre la guetització i abandó del centre històric, passant per un intent de gentrificar-lo que hi ha deixat pegats, enderrocaments i buits que ja mai més s’arreglaran fins a una obsessió per un centre comercial que als afores que acabarà de matar l’únic reducte vital del centre (d’això en tinc un substack jeje).
els ous del siurana són un dels pocs elements urbanístics que trenquen amb aquesta monotonia i apatia lleidatana i ho fan per relacionar-nos amb la nostra ciutat des del desconcert, la burla i una distància i una ràbia amb el PSC. vaja!!! però d’on surten els ous del siurana??? aquesta ha set la meua hiperfixació més recent.
us faig cinc cèntims de ratassia ràpida perquè jo no tinc ganes de tenir ressaca de guilla, com van dir a ciberlocutorio i amb la posterior traducció de la juliana canet, perquè ja tinc ressaca real de l’aplec del caragol. i d’altra banda, i encara en els símils amb pòdcasts, no vull semblar que gatekeepejo la ratassia. als noranta, als inicis de la llarga travessa de l’hegemonia sociata a Lleida, vam tindre un alcalde, el Siurana, que va encarregar a una artista local, Teresa Nogués, una escultura per a la glorieta font i quer, al barri de Pardinyes. Pardinyes és un barri que ens ha donat feixisme, visites de vox gràcies a l’associació local de veïns que no volia un alberg per a treballadors temporers…però Sexenni i els Ous del Siurana…mmmmm….feixisme o art?? difícil tria, sobretot per a vosaltres, que secretament somieu amb paloma wool.
la qüestió és que el que havia de ser un encàrrec artístic amb finalitats polítiques va acabar flopejant hora greu. al centre d’art contemporani lleidatà La Panera van fer un format conversacional sobre l’obra i en un dels pocs vestigis que en queden hi van deixar constància d’això:
trobo d’una delicadesa exquisida això de parlar de “tossuderia” de l’alcalde Siurana quan en realitat potser hauríem d’haver parlat de despotisme, caciquisme, pelotassorisme, tantsemenfotisme i santcollonisme. els vint-i-dos anys de mandat del Siurana van fer una feina excel·lent en el desangelament de Lleida.
tornem als seus genitals, però: dels ous de la siurana només se n’ha parlat quant a la recepció, però el significat de l’obra devia comunicar-se tan malament i s’ha negligit tant a través de les tres dècades que fa que hi és que, ni quan es va fundar ni avui dia, s’entén què vol dir. com a bona marrameuca amb incontinència interrogatòria i amb una agenda de persones sempre disposades a alimentar la meua tafaneria a canvi de veure’m ser una petarda incendiària, he acabat esbrinant que l’autora, teresa nogués, en realitat volia fer uns nius de còdols i l’obra s’havia de dir “sense títol”. els nius de còdols molt probablement estiguin relacionats amb el riu segre, que discorre pel parc de la mitjana, molt a prop d’on hi ha l’escultura….però sirula això de vulguer dir-li sense títol. ella tenie síndrome de la noia insuportable i va acabar caliuificada (ràdio noia referències), o en altres paraules, ella tenie síndrome de la impostora i va acabar amb síndrome de la krissejanta.
sembla ser que a nogués li va saber molt de greu que tothom rebés allò com a una alegoria del pes escrotal de l’alcalde i no com uns nius de còdols. m’agradaria molt que, com a la nit de les lletres catalanes, algun dia ginestà actués entre els ous del siurana cantant estimar-te com la terra, trobo que seria ben divertit!!! a tot això, m’agradarie molt saber com va entomar l’alcalde que li llegissin el bussy a través de la pebrotera???
i la localització de l’escultura té cap sentit?? els ous del siurana fan de frontissa entre l’entramat urbà de pardinyes, un dels punts on s’acaben els carrers de la ciutat i comença el parc de la mitjana. les llavors al mig d’una rotonda en una zona limítrofe com a harmonia entre natura i caos viari que els sociates van projectar als anys noranta??? i aquesta escultura en concret té res a veure amb l’obra escultòria tardana de Cristòfol, que agafava elements associats al camp i al treball de la terra per marcar tensions entre el món rural i imaginaris universals??? potser us pensareu que estic intentant fer una flexió i que m’està sortint una croqueta rodolada per terra però mireu tossis això és el meu substack i aquí hem vingut a jugar a barrejar les meues referències.
a l’entrevista que l’emma granyer va fer a l’aiatol·là emma zafomenei (l’escriptora emma zafón, de qui també tinc un substack jeje) a vilaweb, la comandanta suprema de la fruiteria dels ppcc va regalar-nos aquesta reflexió que a mi me va eslapejar altíssim perquè a lleida, com a castelló, també hem parit un estil molt nostre: el rotondisme friqui i redundant. els ous del siurana n’és el màxim exponent, és clar, però també tenim la rotonda dels lavabos (plaça europa) o la rotonda de les vinyes o una rotonda inclinada (la dels instituts). en tot cas, mentre que l’aiatol·là cuinava el pp, a lleida podríem fer exactament el mateix amb el psc.
si repassem els tres grans alcaldes sociates de la transició ençà es veu clar. el santcollonisme del siurana va ser una escultura, el del ros va ser la lletja (malnom del centre de congressos/sala polivalent/edifici MOLT lleig que oficialment es va batejar com la llotja) i el del gat felix larussy un centre comercial. pateixo molt pel pelotasso insígnia del proper alcalde socialista que tinguem!!! espero que sigui un neulet i que planti una línia de tramvia o algo.
s’ha de dir que, amb tot, els seus ous són molt representatius de tota la política del Siurana. un alcalde que es va perpetuar al poder intercanviant-se cromos i fent promeses cutres de cacic provincià: a cappont una línia de bus, als mangraners un consultori (i un barri digne en general), a pardinyes…. una rèplica 1000:1 de les seues gònades??? el josep varela, insigne i infame profe de mates del gili i polític de la ciutat, va repassar molt bé aquesta etapa de Lleida al seu llibre, l’habitant de la seu vella, en què analitza un socialisme local obsessionat amb batre-li la unió a convergència i en aprofitar de forma discreta les llavors (ara sí ehhe) del leridanismo, una mena de blaverisme lleidatà (molt! aproximadament), una corrent local feixista franquista que pretenia fer-nos creure que érem aragonesos i no catalans.
torno al 2017 i a renaldo i clara perquè van dir les barres brases “aniré a l’ajuntament / per un cop que ho facin bé / després de lo de gardeny / que no gastin més diners”. els ous del siurana van ser el primer senyal d’alerta d’una política del PSC centrada a vampiritzar Lleida. van encarregar una obra d’art i els va acabar sortint un puto mem. un il·lustre veí de Pardinyes de qui no puc revelar l’identitat però que moltes heu estrimejat m’ho resumia així: “tot el barri se va pressejar que flipes amb el siurana perquè no entenien què cony era allò, ho van viure com si se’ls pixessin a la boca”. i tanmateix, per alguna raó que ningú entén, el psc ha seguit governant durant moltes dècades més. puuuuta PSC, pu-ta PSC!!~~~~
l’últim gir en tota la història, potser un xic postmo? va venir de la mà de l’artista multidisciplinari Simón Contra, de La Portella, un poble del Segrià. Contra, a la seua col·lecció Misticisme tecnopop, també exposada a La Panera, va presentar-hi una pintura impressionista dels Ous del Siurana. la intenció de Contra era acabar de krissejar la troca i elevar a icònic tot l’absurd que ha envoltat una obra d’art, a redignificar-la i donar-li una nova lectura. la pintura en clau contracultural per a reinterpretar una escultura concebuda i instrumentalitzada per la política….bfffff….a Lleida som uns friquis de collons però a vegades cal estimar-nos molt. per tot plegat, crec que a Lleida ens trobem amb un dels poquíssims pelotassos sociates que sí que han esdevingut contraulturals!!!
PD. he d’agrair al jaume simón contra, la clara viñals i l’andrés sánchez tota la seua ajuda amb aclarir-me coses sobre aquesta hiperfixació, que ha set de les més divertides que he tingut en molt de temps
Espero que d'aquí uns anys aquests substracks estiguin exposats al Museu de Lleida. O en una rotonda en direcció a Torre Salses.
la Plaça del Cony a granollers